En representació de tots els Clubs, federats i federades, va reclamar consens i estudis científics en la regulació dels espais naturals; així com inversions en el manteniment de la xarxa de senderes homologades de la Comunitat Valenciana i en les instal·lacions esportives en el medi natural. La compareixença va tindre lloc en la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació de Territori i en ella el president de FEMECV va exposar la situació que afecta la Federació i les seues 20.000 federats, perquè “en els últims anys hem vist com els nostres esports de muntanya són objecte de prohibicions o regulacions estrictes. Decisions que, a vegades, no s'han consensuat i acords que s'han aprovat sense suficients estudis científics que demostren l'impacte o no de les nostres activitats a la muntanya”.   

Carlos Ferrís ha recordat que ja en la primavera de 2021 FEMECV va demanar a Confedecom (l'agrupació valenciana de totes les federacions esportives) una taula de diàleg en la qual pogueren participar les nou federacions esportives d'aire lliure i des de la qual revisar les normatives amb els departaments de Medi Ambient i Esports de la Generalitat Valenciana. Aquesta taula es va convocar al maig “i encara esperem que es convoque una segona reunió per a avançar en els temes d'autoritzacions de proves esportives en espais naturals i forestals. Un tema urgent per a aquestes federacions i els seus clubs que pateixen normatives que s'han de revisar i adaptar als nous temps”. El president de FEMECV va explicar als grups polítics que els federats també estan molt preocupats per la normativa que es vol aprovar quant a les normes de gestió de la Xarxa Natura en diverses serres d'Alacant, que considera les activitats de muntanya, que porten dècades practicant-se en la zona, com a incompatibles amb la conservació. Des de la Federació es reclama una major inversió en estudis d'impacte ambiental i posen d'exemple la col·laboració que en el seu moment es va donar per a la regulació de l'escalada al Penó d'Ifach, en la qual van participar els escaladors, ajuntament i experts i on actualment es respecta la normativa de regulació temporal i espacial que va sorgir d'aqueix estudi de detall. En aquest sentit Ferrís va advocar “per treballar, no en la línia de prohibició total, sinó en la de realitzar estudis de detall de l'impacte positiu i negatiu dels nostres esports de muntanya en cada espai natural i així, amb consens i estudis científics, arribar a millors acords de futur allà on siga necessari”. Però va assenyalar que “la falta de personal especialitzat i funcionaris, de majors inversions en aquests temes d'ús públic i turisme de naturalesa, de plans d'ús públic i d'una estratègia global de la CV en aquesta matèria està generant continus conflictes als quals no es dona una solució coherent i amb perspectiva de futur”. També va exposar que l'actual normativa i sistema d'autoritzacions en les proves esportives que es realitzen en espais naturals i forestals precisa amb urgència simplificar els tràmits burocràtics. “Es tracta de donar major agilitat administrativa als permisos i seguretat als organitzadors dels esdeveniments esportius, que a vegades no tenen resposta de l'Administració que autoritza o no l'esdeveniment fins a pocs dies abans de la celebració amb els problemes que això suposa”. Ferrís va assenyalar, a més, que des de FEMECV s'està treballant en col·laboració amb la Federació espanyola en un segell de qualitat ambiental de les carreres per muntanya en col·laboració amb Europarc-España i s'han aprovat manuals de bones pràctiques ambientals de diferents esports de muntanya.   

La situació de la Xarxa de Senders en la Comunitat Valenciana Durant la seua intervenció, Ferrís també es va referir als senders i instal·lacions esportives en el medi natural. Per a FEMECV, “l'actual situació de la xarxa de senders no és sostenible i creiem que s'ha de realitzar una inversió, no sols des de les diferents Conselleries de la GV (Medi ambient, esports, turisme, desenvolupament rural...) sinó també des de les Diputacions per a aconseguir una xarxa de senders de qualitat, on prevalga la seguretat i la sostenibilitat”. El president també va reclamar que s'establisquen com més prompte millor una sèrie d'inversions anuals en la xarxa de senders i en totes les instal·lacions esportives en el medi natural (vies ferrades, zones d'escalada, barrancs, etc..) ja que l'estat actual de la xarxa de senders és deficitari en manteniment i els promotors d'aquests GR i PR demanden ajudes públiques per a posar-los en condicions per a la visita del senderista. “D'igual manera, són precises inversions en les zones d'acampada i refugis públics que actualment també pateixen una situació històrica de falta de manteniment, així com un model de gestió adequat a les demandes del nostre col·lectiu muntanyenc i d'associacions juvenils com els scouts i centres educatius que els utilitzen”, va comentar. Veiem com cada vegada més es protegeix més territori, però alhora no augmenten de manera significativa els recursos humans i econòmics per a gestionar l'ús públic als parcs, després de 30 anys d'espais protegits en la CV, i tal vegada caldria pensar si el model ha de revisar-se cap a una nova estratègia de creixement sostenible davant la falta d'inversions en l'àrea d'ús públic i gestió d'activitats esportives i turístiques.   

Pots veure la compareixença en el Canal de Youtube de les Corts Valencianes.